Rubió i Tudurí, Nicolau Maria

Maó 1891 - Barcelona 1981


Rubió i Tudurí, Nicolau Maria

1891


Biografia
Novel·lista, narrador, dramaturg, assagista i traductor. Inicià la carrera d'arquitectura el 1908. El 1915 conegué l'arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean C.N. Forestier, que influí en la seva trajectòria professional. Obtingué el títol d'arquitecte el 1916 i l'any següent guanyà la càtedra de jardineria de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. Fou director de jardins i parcs públics de l'Ajuntament de Barcelona (1917-37). Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat Jardí (1920) i dirigí el "Butlletí del Foment Nacional d'Horticultura" (1923-26). Als anys vint començà les activitats literàries arran del seu primer viatge a l'Àfrica (1922). Col·laborà en la creació d'Acció Catalana, però després s'aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1936 formà part de la Comissió d'Urbanisme de l'associació d'Arquitectes de Catalunya. El 1937 s'autoexilià a París, on desenvolupà una intensa activitat cultural: traductor de teatre clàssic espanyol al francès, articulista a la premsa europea, autor de dietaris i assaigs literaris, redactor d'un manual de caça i autor de d'obres de teatre. Alhora seguí col·laborant a la premsa catalana. Desposseït dels seus càrrecs , l'any 1945 tornà a Barcelona, on inicià una gran tasca com arquitecte privat i, sobretot, com a creador de jardins particulars. Durant la seva darrera època professional, reformà el Teatre Romea i obtingué el premi FAD del 1977. Com a periodista col·laborà entre el 1930 i el 1938, a "La Publicitat", "La Ciutat", "Mirador", "Última Hora", "La Humanitat", "Nova Ibèria", "Cahier du Sud" i "La Tribune des Nations". Debutà en el terreny de l'assaig polític amb "Estat Espanyol societat Anònima" (1930). Entre les seves narracions destaquen "Le reveil de l'Afrique" (1936), "Cacera en el no-res (1954), i, com a novel·lista, escriví "No ho sap ningú" (1961) i "Un crim abstracte", o "El jardiner assassinat" (1965). També despuntà com autor de llibres de viatges i caça: "Caceres a l'Àfrica tropical" (1926) o "Sàhara-Níger" (1932), entre d'altres. Traduí al català els "Assaigs de Montaigne" (vol. I i II, 1930 i 1935). En el vessant de dramaturg, la seva obra més reeixida fou "Judes Iscariot" (inèdita), estrenada al Teatre Romea el 1933, junt amb "Midas, rei de Frígia" (1935), "Un sospir de llibertat" (1936) i "Ulisses a l'Argòlida" (1956), entre d'altres. Moltes obres seves, de diversos gèneres, romanen encara inèdites. La seva figura és una de les més obertes de mires, representatives i cosmopolites formades sota la influència del noucentisme.

Font: Diccionari de la literatura catalana. -- Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008

Bibliografia


Premis


Enllaços de l'autor









Enllaços Relacionats

 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1