Quadrado i Nieto, Josep Maria

Ciutadella de Menorca 1819 - Palma 1896


Quadrado i Nieto, Josep Maria

14.06.1819


Biografia
Historiador, crític i publicista. Orfe de pare, residí de molt petit a Palma i estudià fins a catorze anys al col·legi dels jesuïtes, on escriví poemes i peces teatrals en castellà. Entre el 1839 i el 1840 aparegueren els sis volums de "Fruto de la prensa periódica", recopilació d'articles publicats a la premsa espanyola. Juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, edità "La Palma". El 1842 es traslladà a Madrid, on estudià teologia i col·laborà, entre d'altres publicacions, a "El Católico", "El Heraldo" i "El Pensamiento de la Nación", de Jaume Balmes, amb qui tingué una gran amistat i que li féu acceptar la direcció d'"El Conciliador" (1845), defensor del matrimoni d'Isabel II amb el comte de Montemolín. En l'endemig, havia fundat a Palma "La Fe" (1844), on es mostrà encara influït per un marcat tradicionalisme filosòfic, superat posteriorment. Vers la fi de 1845 retornà definitivament a Mallorca, on defensà la unitat religiosa des de les pàgines del "Diario de Palma" (1855), s'oposà a la llibertat de cultes (1868), i fundà i dirigí "La Unidad Católica" (1870-72). Els seus "Ensayos religiosos, políticos y literarios" fores recollits entre el 1854 i el 1873 i reeditats, ampliats i amb una introducció del seu amic Menéndez y Pelayo, entre el 1839 i el 1896. Fou arxiver (1840-95) de l'Arxiu Històric de Mallorca i la seva obra d'historiador s'inicià amb la col·laboració a "Recuerdos y bellezas de España", el 1844. Autor d'obres com "Discurso sobre la historia universal (Continuación del de Bossuet)" (1881), destacà pels estudis de la història de Mallorca, basats en una gran quantitat de documentació inèdita, els quals, malgrat les limitacions de la seva interpretació conservadora, són encara d'una gran utilitat: "Historia de la conquista de Mallorca2 (1850), "Informacions judicials sobre els addictes a la Germania", (1896), "La judería de la capital de Mallorca en 1391" (1887), i, en especial, "Forenses y ciudadanos" (1847), la conferència "En Joanot Colom", 1870, i articles com, entre d'altres, "De las Comunidades en Mallorca", del 1841. Primer teoritzador del romanticisme a Mallorca, tingué un destacat paper com a crític literari, des de posicions historicistes i conservadores, que informaren la seva obra pròpia, com la narració "El príncipe de Viana" (1845) i els seus drames "Leovigildo y Cristina de Noruega", entre d'altres que no s'arribaren a estrenar. Estudis com "Poetas mallorquines", on publicà la cançó popular de "Don Joan i don Ramon", i "Ausias March" (1841), crítiques a llibres d'autors catalans (Verdaguer, Llorente, Costa i Llobera, Massanés, Tomàs Aguiló), la publicació d'un gran nombre de documents o la recollida de cançons populars (trameses després a Marià Aguiló), constitueixen, més que les escasses poesies en català, la seva millor aportació al moviment de a Renaixença, de la qual hom l'ha acusat sovint d'estar molt allunyat. Fou membre de la real Academia Española i de la Historia, i de l'ABLAB, entre d'altres.

Font: Diccionari de la literatura catalana. -- Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008

Bibliografia


Premis


Enllaços de l'autor










 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1