Febrer i Cardona, Antoni



Maó 1761 - 1841


Catàleg de l'autor

Biografia

Gramàtic, poeta i traductor. Advocat, membre d'una noble família menorquina, el 1811 fou escollit diputat per Menorca a la Junta Suprema de les Balears. La seva activitat com escriptor fou tardana. En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, "L'exercici del Via Crucis" (Maó 1811); la resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió: "Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d'aprendre a lligir,parlar i escriure en aquesta llengua" (1804), "Principis generals i particulars de la llengua menorquina" (1821), "Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina" (1821), "Notes sobre la pronúncia i l'ortografia menorquina" (1824) --tot plegat, materials d'una única gramàtica en procés de revisió permanent--, a més de dues gramàtiques de llengua francesa (1807) i un extens "Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí", amb un "Suplement". Les seves idees lingüístiques influïdes per les franceses de l'època, sobretot per François De Wailly, tenen un caràcter innovador i racional (accentuació, apsotrofació, ús de les consonants, etc.). D'altra banda, a despit de la qualificació de menorquina que feu de la llengua, aclarí, als pròlegs de les seves obres, la consciència d'unitat lingüística de les terres catalanes, per al conjunt de les quals diu que l'escriví. És important també la seva activitat com a imitador i compilador de la poesia popular (textos que de vegades corregeix --com gloses-- i d'altres reporta directament des de la tradició oral --com goigs--), com a preceptista ("Compendi de la poesia menorquina o principis en que es funden les regles a les quals els versos estan subjectes", 1818), com a poeta, escriptor religiós i, sobretot, com a traductor del llatí (entre d'altres, les "Bucòliques" de Virgili, 1808, les "Fàbules" de Fedre, 1808, i els llibres de la "Vellesa", l'"Amistat", les "Paradoxes" i el "Somni d'Escipció" de Ciceró, 1807) i del francès (assenyaladament, les obres dramàtiques de François Le Jay). Mantingué també una interessant correspondència amb el comte d'Aiamans sobre temes de llengua. Malgrat els succesius canvis de soberania de la Menorca del seu temps (de fet, la seva actuació política el situa sempre al costat de les noves autoritats borbòniques), tota la vida mantingué la fidelitat a la llengua catalana i l'afany de fer-ne un instrument vàlid de cultura per als seus contemporanis.

Font: Diccionari de la literatura catalana. -- Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008

Altres obres fora del catàleg



Premis



Referències











 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1