Pons, Ponç

Alaior 1956


Pons, Ponç

Alaior 1956


Biografia

Ponç Pons Giménez neix a Alaior l'any 1956. Actualment exerceix com a Catedràtic de Literatura a l'Institut Josep Miquel Guàrdia, d'Alaior.

Gran coneixedor de les literatures francesa, portuguesa i italiana, després de col·laborar amb articles i treballs de crítica literària en diversos diaris i revistes de les Illes, publica les narracions: Vora un balcó, sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al marge (1983) i la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984) després reeditada amb el nom de L'hivern a Belleville. El 1986 és traduït a l'anglès a l'antologia Poems from The catalan Lands, de la Universitat de Nova York. El 1987 publica el llibre de poemes Lira de Bova i el 1989, Desert encès, nominat al Premi Nacional de Literatura i la traducció Quatre poetes portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd. El 1990 és traduït a l'alemany en l'antologia Luftzeichen, de la Universitat de Frankfurt. A partir de 1992, comença a publicar contes infantils: El drac Basili, Miquelet el futbolista, El vampiret Draculet, El rei negre, La mar i en Pop i les novel·les Entre el cel i la terra, Premi Guillem Cifre de Colonya i Memorial de Tabarka, que s’ha convertit en tot un clàssic juvenil.

El 1995 reprèn la publicació de poesia amb On s’acaba el sender, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, Premi Jocs Florals de Barcelona i Premi Josep Mª Llompart de la Crítica, El salobre (1996), Premi Carles Riba, Abissínia (1999), Pessoanes (2003), Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica de l’Associació d’Escriptors, Nura (2006), Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona, Premi de la Crítica “Serra d’Or” i Premi Nacional de la Crítica.

Ha traduït poesia francesa, italiana i portuguesa, ha publicat l’antologia castellana Llamas escritas (2005), l’obra de teatre Lokus (2009) i el primer volum del seu Dillatari (2005).

L'any 2012, la prestigiosa col·lecció "Free Poetry" de Boise State (EEUU) li ha dedicat el volum nº 6: "Selections from Pessoanalia" i la univeritat americana de Notre Dame l'ha traduït i inclòs com un dels poetes més representatius de l'actualitat en la seva Notre Dame Review.

Escriu a mà i entre espelmes en la cabana de llenya d’un terreny al camp que es diu Sa Figuera Verda.

Ponç Pons va ser un lector precoç que, dalt les golfes de casa seva, llegia els llibres d’un frare avantpassat seu que va fugir del Toro en temps de la desamortització i se'n va anar a Roma on va ser confessor dels papes Pius IX i Lleó XIII. Aquest familiar seu li ha inspirat una novel·la que està treballant fa anys. Entre aquells llibres d'infantesa, Ponç Pons en destaca tres que el van marcar profundament: Don Quijote de la Mancha, El diablo cojuelo i dos volums enormes, amb uns gravats terribles, de la Historia de las Misiones.

Un dia, en tornar de jugar a futbol amb els seus amics, va aturar-se davant el mostrador d'una botiga on hi havia un televisor que solien encendre cada vespre de cara al públic. Allí va veure una imatge que el va impactar i va decidir la seva vocació: un home vestit de forma estranya, amb una espelma, un tinter i una ploma escrivia abstret i al marge de tot. Aquest personatge era Cervantes. Ponç Pons tenia deu anys. Aquella mateixa nit, amb una ploma de llenya i a la llum d’una espelma, va escriure el seu primer poema, que es deia: "El desván".
De llavors ençà li agrada escriure a mà i de nit.

Eren els anys del franquisme i la seva formació inicial va ser tota en castellà. Després va descobrir i aprendre la llengua francesa que li va obrir els ulls a la literatura europea. Als disset anys, va trobar una gramàtica de Borja Moll i va aprendre tot sol a escriure en català.
A base de fer feina cada estiu, es va poder pagar els estudis de Filologia Hispànica a la UIB i és un professor que intenta que els seus alumnes aprenguin a estimar la cultura, siguin feliços i bones persones.

Ponç Pons s’ha definit com: “menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos” i ha escrit d’ell mateix: “No puc ésser ni sóc més que literatura!”
El nostre poeta viu la literatura com una passió obsessiva, lúcida, devoradora, i entén la seva poesia, clàssica en el ritme, moderna en l'expressió i contundent en el contingut, com una forma de compromís amb el món.

Pons afirma que abans que escriptor és un lector i sobretot una persona.

Els seus autors de referència són Spinoza, Thoreau, Neruda, Pessoa, Seferis, Torga, Quasimodo, Txèkhov...

I quan se li demana:
-Vostè per què escriu?
La seva resposta és clara:
-Perquè si no em moriria!

Bibliografia

Poesia

Poesia. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Dins un perol d'aigua infecta. Ciutadella, 1977.
Quadern d'amorositats i altres interferències. Palma de Mallorca: Guaret, 1979.
Al Marge. Palma de Mallorca: Moll, 1983.
Lira de Bova. Manacor: Col. Tià de Sa. Real, 1987.
Desert Encès. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.
Faunes que fugen. Maó: Caixa de Balears, 1992.
On s'acaba el sender [Pròleg de Francesc Parcerisas]. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Estigma [Pròleg de Pere Rosselló Bover]. Barcelona: Edicions 62, 1995.
El salobre [Pròleg de Sam Abrams]. Barcelona: Proa, 1997.
Abissínia [Il·lustracions de Francesc Calvet]. Barcelona: Columna, 1999.
Pessoanes. Alzira: Bromera, 2003.
Nura. Barcelona: Quaderns Crema, 2006.
El rastre blau de les formigues. -- 2014
Camp de bard. -- 2015

Narrativa breu

Vora un balcó sota un mar inaudible. Palma de Mallorca: Moll, 1981.

Narrativa infantil i juvenil

Cor de pàgina esbrellada. Athor, 1984.
El drac Basili. Palma de Mallorca: Moll, 1992.
Miquelet, el futbolista. Palma de Mallorca: Moll, 1992.
Memorial de Tabarka. Barcelona: Cruïlla, 1993.
Entre el cel i la terra. Barcelona: La Galera, 1993.
L'hivern a Belleville. Barcelona: Cruïlla, 1994.
El vampiret Draculet. Barcelona: Cruïlla, 1994.
El rei negre. Barcelona: La Galera, 2002.
La mar i en Pop. Menorca: Fundació Sa Nostra, 2007.

Teatre

Lokus. Pollença: El Gall Editor, 2009.

Traduccions realitzades per l'autor

De l'italià:
Quasimodo, Salvatore: Dia rere dia. Vic: Eumo, 2006

Del portuguès:
Quatre poetes portuguesos. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989.
Sophia de Mello Breyner-Andresen: Antologia poètica. Palma: Lleonard

Obres traduïdes

Al castellà:
El rey negro [El rei negre]. Barcelona: La Galera, 2002.

Antologies

Llamas escritas: Antología poética=Flames escrites: Antologia poètica. Madrid: Calambur, 2005.

Dietaris

Dillatari. Barcelona: Quaderns Crema, 2005

Estudis sobre l'autor/autora

Articles

ABRAMS, Sam: "Atles del desig", Caràcters (València), núm. 33, octubre 2005, p. 13-14.
ARAGAY, Ignasi: "El teatre del món", Avui Cultura, 17 de desembre de 2009, p. 2.
BENNASSAR, Sebastià: "Ponç Pons, escriptor", Diari de Balears. L'Espira, núm. 486, 2 de gener de 2011, p. 31.
CALVO, Josep A.: "'Lokus', una comèdia de la vida", Lluc, núm. 873, juliol-setembre 2010, p. 59.
CÒNSUL, Isidor: "'On s'acaba el sender', per Ponç Pons", Serra d'Or (Barcelona), núm. 431, novembre 1995, p. 61.
GUILLAMON, Julià: "O da mansarda", La Vanguardia. Culturas, núm. 168, 7 de setembre de 2005, p. 11.
JULIÀ, Jordi: La felicitat a escena del braç d'un boig. Revista Lletres, abril, maig de 2010.
JULIÀ, Lluïsa: "Ponç Pons, 'Pessoanes'", Serra d'Or (Barcelona), núm. 533, maig 2004, p. 66.
LLOVET, Jordi: "De Pons a Pessoa", El País. Quadern, núm. 1410, 15 de setembre de 2011.
PONS, Margalida: "'Desert encès', el conflicte de l'escriptura", Avui Cultura, 24 de febrer e 1990, p. 6.
RAFART, Susanna: "El desè cercle", Avui Cultura, 5 de febrer de 2004, p. 14.
RIPOLL, Josep M.: "Ponç Pons, 'Nura'", Serra d'Or (Barcelona), núm. 567, març 2007, p. 61-62.
VILLALTA-LORA, Jesús: L'escriviure de Ponç el menorquí. Alaior: Llibres d'Alaior, núm. 16, Ajuntament d'Alaior, 2010.

Premis
Premi Cavall Verd de Traducció poètica (1990): Quatre poetes portuguesos.
Premi Ciutat de Palma (1995): On s'acaba el sender.
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1995): Estigma.
Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de poesia (1996): Estigma.
Premi Guillem Cifre de Colonya (1995): Entre el cel i la terra.
Premi Carles Riba (1996): El salobre.
Viola d'Or als Jocs Florals (2002): Nura.
Premi Alfons el Magnànim(2003): Pessoanes.
Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de poesia (2004): Pessoanes.
Premi Nacional de la Crítica Catalana de poesia (2006): Nura.
Ramon Llull (2007).
Premi Crítica Serra d'Or de poesia (2007): Nura.

Enllaços de l'autor
http://www.escriptors.cat/autors/ponspo/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ponc-pons

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pon%C3%A7_Pons

https://www.facebook.com/pages/Pon%C3%A7-Pons/110237249065156



 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1